Situat a 781 metres d’altitud dins el terme municipal de Sant Vicenç de Torelló, el castell de Torelló, conegut altrament com a “Castell dels Moros” es conserva en un estat ruïnós. La ruta fins a dalt el turó és fàcil i assequible, molt habitual entre els veïns de la zona. Un cop a dalt, les vistes sobre el Pirineu i la Plana de Vic son precioses.
D’aquest castell només en resta actualment la base d’una torre rodona d’aproximadament 4 metres d’alçada que ha estat consolidada en diverses ocasions. Segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la torre s’hauria fet a través d’una porta elevada de la qual no es conserva cap resta a dia d’avui.
Pel que fa a les estructures internes del castell, es poden observar forats de pal i encaixos repartits pel turó i sobre la roca mare que haurien format part de les bases de l’estructura interior de la fortalesa, que hauria estat, molt probablement i com habitualment es feia als segles VIII i IX, amb bases de fusta.
De la muralla que envoltava i tancava el castell es conserven encara algunes restes, especialment al nord-est i la zona de llevant. També es troben a la part sud restes de teules fragmentades del castell.
Caminem
El Serrat Alt i el castell de Torelló
Una mica d’història
El castell de Torelló queda documentat per primera vegada l’any 881 (segle IX) com a castro torelionense. Aquesta primera menció fa situar el castell com una de les torres de la Marca Hispànica, en aquell moment controlada per Carles el Calb (840–877), rei carolingi. Aquesta fortalesa, molt probablement ja existia anteriorment, de la mateixa manera que altres castells de la zona que ja formen part d’un conjunt que ja estava construït al segle VIII. És interessant la seva edat primerenca, ja que en aquest període només feia dos anys de la investidura dels comtats catalans i, probablement, Torelló seria dels primers castells de la reorganització territorial de Guifré I i sembla ser que ja formava part del patrimoni del Casal de Barcelona des del primer moment.
Tanmateix, els primers feudataris del castell de Torelló van ser els Besora, i està documentat que les branques secundaries de la família Besora sempre controlen aquest castell. Durant aquestes primeres dècades, Ermemir I i Gombau I de Besora queden retratats com a senyors del castell (anys 941 al 1040). Posteriorment, després de la problemàtica entre Gombau i el comte Ramon Berenguer, el castell de Torelló passarà a mans dels Montcada, tot i que els Besora hi seguiran estant presents d’una forma indirecta.
El seu deteriorament s’inicia amb els terratrèmols de l’any 1427, que en destruïren una part important. Així mateix, la destrucció s’intensificà quan es converteix en una base pels pagesos durant la guerra entre la Generalitat i Joan II (1463–1465) tal i com ja passa amb altres castells de la zona.
Amb l’experiència de la història, l’any 1554, el virrei de Catalunya i marquès de Tarifa, en va ordenar la seva demolició per evitar que fos utilitzat com amagatall de bandolers. Tot i així, la seva importància jurisdiccional i la seva capacitat d’estructurar el territori de les tres viles que s’hi havia fet al voltant (Sant Vicens, Sant Pere i Sant Feliu) li donaven encara un poder com a patrimoni a la Casa de Cabrera que el controlava i posseïa. Malauradament, el seu final va venir produït per un huracà documentat el 1746 que va acabar de destruir el que en quedava, restant únicament la torre que es conserva encara avui dia.
