Castell de Montesquiu

De la torre fortificada a la domus, un recorregut per la història del Bisaura i els llinatges més poderosos del territori.

El Cas­tell de Mon­tes­quiu és una domus o pala­uet amb orí­gens medi­e­vals situ­at dins el Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu. Els últims pro­pi­e­ta­ris de la domus van cedir a la Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na tota la pro­pi­e­tat, i aques­ta ha vet­llat per la seva con­ser­va­ció, divul­ga­ció i man­te­ni­ment. El cas­tell està envol­tat d’uns amplis jar­dins que s’han con­ver­tit tam­bé en un sím­bol pai­sat­gís­tic de la zona. A part de l’edifici del cas­tell, tam­bé hi tro­ba­rem la Caba­nya, on es pro­gra­men expo­si­ci­ons tem­po­rals al llarg de tot l’any i tam­bé dife­rents esde­ve­ni­ments cul­tu­rals. El parc acull un punt d’in­for­ma­ció del ter­ri­to­ri i orga­nit­za acti­vi­tats de des­co­ber­ta del ter­ri­to­ri i del medi natu­ral, així com tam­bé cicles de músi­ca i poe­sia i el fes­ti­val Músi­ca a la Ges­pa.

El pis supe­ri­or del Cas­tell de Mon­tes­quiu està con­di­ci­o­nat i equi­pat com a Cen­tre de Recur­sos on s’hi desen­vo­lu­pen con­fe­rèn­ci­es, cur­sos i reu­ni­ons de tre­ball d’em­pre­ses i enti­tats o orga­nis­mes públics i privats.

Caminem

Iti­ne­ra­ris del Parc del Cas­tell de Montesquiu

Una mica d’història

La his­to­ri­o­gra­fia tra­di­ci­o­nal ha cata­lo­gat sem­pre la casa for­ta o domus de Mon­tes­quiu com un pala­uet docu­men­tat des del s.XII, però segons docu­men­ta­ció tro­ba­da recent­ment a l’Arxiu Com­tal*, ja es men­ci­o­na Mon­tes­quiu com a Domus o Casa For­ta,  és a dir com a cas­tell, en un per­ga­mí de l’any 1151, quan Pere de Mon­tes­quiu i el seu ger­mà Ber­nat per­mu­ten el Cas­tell de Mon­tes­quiu pel Cas­tell de Bar­be­rà i sei­xan­ta morabatins. 

Tot i això, la lògi­ca apun­ta que Mon­tes­quiu va ser una tor­re (no ter­me­na­da) ja des del s.X que depe­nia del Cas­tell de Beso­ra i que esta­va situ­a­da estra­tè­gi­ca­ment a prop del camí que con­du­ïa a Ripoll; un camí ral que avui dia es tro­ba en un estat deplo­ra­ble de conservació.

Com sabem, els orí­gens d’aquests cas­tells i tor­res de guàr­dia sor­gits en aquest moment de la his­tò­ria,  els hem de bus­car als segles IX‑X, en la recons­truc­ció del ter­ri­to­ri cata­là per part de Gui­fré el Pilós i l’establiment d’una aris­to­crà­cia feu­dal en cadas­cun d’aquests cen­tres de poder situ­ats en llocs estra­tè­gics del territori.

En el cas del casal de Mon­tes­quiu, sabem que des de temps antics està vincu­lat estre­ta­ment al lli­nat­ge de la famí­lia Beso­ra, nobles locals amb gran auto­ri­tat i poder a la zona. Aques­ta famí­lia ha estat un refe­rent aris­to­crà­tic impor­tan­tís­sim al ter­ri­to­ri, dels quals els cas­tells de Beso­ra i Mon­tes­quiu, resi­dèn­ci­es jurí­di­ca i admi­nis­tra­ti­va, van ser-ne la repre­sen­ta­ció del seu poder.

Els orí­gens d’aquesta nis­sa­ga ens situa al  segle X. S’ha tro­bat un docu­ment datat de l’any 975 que ens par­la d’Ermenir de Beso­ra (ja mort en aques­ta data), veguer de Beso­ra i pare de Gom­bau de Beso­ra ‑con­se­ller i amic d’Er­mes­sen­da, com­tes­sa de Bar­ce­lo­na,  amb qui va exer­cir una influ­èn­cia molt gran als afers polí­tics de l’època‑, que seria el pri­mer d’aquesta nis­sa­ga , casat amb  Ingil­ber­ga, amant d’ Oli­ba Cabre­ta, com­te de Besa­lú i Cer­da­nya a finals del s.X.

D’aquest enre­ves­sat cor­dill de famí­li­es i matri­mo­nis, n’extraiem que, dins aques­ta lògi­ca d’unificació ter­ri­to­ri­al per part de Gui­fré I, s’estableixen i acor­den aquests matri­mo­nis amb l’objectiu d’establir el domi­ni de deter­mi­nats ter­ri­to­ris. D’un cab­dill mili­tar de clas­se soci­al mit­ja­na i una dama de clas­se soci­al alta, neix el lli­nat­ge dels Beso­ra, i neix per quedar‑s’hi durant segles.

Pels volts del 1337, Arnau Gui­llem de Beso­ra es tras­lla­da del cas­tell de Beso­ra a la for­ti­fi­ca­ció de Mon­tes­quiu esta­blint aquí la seva resi­dèn­cia prin­ci­pal i con­ver­tint-se en el pri­mer del seu lli­nat­ge que habi­ta al castell. 

Al segle XVII, Llu­ís Des­cat­llar, tot i resi­dir a Bar­ce­lo­na, amplia i enno­bleix el casal. A ell es deu la cons­truc­ció de la cape­lla actu­al i l’am­pli­a­ció del sec­tor Nord-Est, a més d’al­tres actu­a­ci­ons que van sig­ni­fi­car un impor­tant can­vi en la imat­ge glo­bal de l’edifici.

Al prin­ci­pi del segle XX, Emi­li Jun­ca­de­lla, figu­ra repre­sen­ta­ti­va de l’al­ta bur­ge­sia del moment, dona a l’an­tic casal l’a­pa­ren­ça de cas­tell que té en l’ac­tu­a­li­tat i el com­ple­ta amb els jar­dins. Però la refor­ma de Jun­ca­de­lla ocul­ta molts ves­ti­gis de l’e­vo­lu­ció i ampli­a­ci­ons ante­ri­ors de l’edifici.

El casal de Mon­tes­quiu gau­deix d’una bona con­ser­va­ció a dia d’avui grà­ci­es a que ha estat habi­tat des de la bai­xa Edat Mit­ja­na fins pràc­ti­ca­ment finals del segle XX. A prin­ci­pis d’aquest dar­rer segle, el bur­gès bar­ce­lo­ní Jero­ni Jun­ca­de­lla Casa­no­ves va com­prar-lo, i entre els anys 1917–1920, el seu fill Emi­li Jun­ca­de­lla va dur-hi a ter­me grans res­tau­ra­ci­ons. Aquest casal va pas­sar a mans de la Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na des­prés que la seva dar­re­ra pro­pi­e­tà­ria, Mer­cè Jun­ca­de­lla —ger­ma­na d’Emili Jun­ca­de­lla—, morís el 1972. Mon­tes­quiu for­ma part, avui dia, de la Xar­xa de Parcs Natu­rals de la Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na el Parc del Cas­tell de Montesquiu.

Tot això ha per­mès, per una ban­da, que el casal es con­ser­vi ínte­gre, fins i tot amb el mobi­li­a­ri inte­ri­or (de la famí­lia Jun­ca­de­lla) i algu­nes anne­xi­ons d’època moder­na, com per exem­ple la Cape­lle­ta dedi­ca­da a San­ta Bàr­ba­ra cons­tru­ï­da el 1642 per Lluis Des­cat­llar. Per altra ban­da, l’actuació de Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na per la seva con­ser­va­ció i divul­ga­ció, ha estat clau pel man­te­ni­ment d’aquesta domus. El cas­tell està envol­tat d’uns amplis jar­dins que s’han con­ver­tit tam­bé en un sím­bol pai­sat­gís­tic de la zona. 

Actu­al­ment, i des­prés d’u­na inter­ven­ció que ha con­ser­vat els tes­ti­mo­nis arqui­tec­tò­nics més sig­ni­fi­ca­tius dels diver­sos perí­o­des, el cas­tell ha recu­pe­rat el seu lli­gam amb el ter­ri­to­ri i s’ha inte­grat en el con­junt del parc.

Enllaços d’interès

Web del Parc del Cas­tell de Montesquiu

Visites al castell de Montesquiu

Hora­ris excep­ci­o­nals COVID-19

Hora­ri d’obertura del cas­tell
De novem­bre a març: caps de set­ma­na i fes­tius de 10 a 14.30h 
D’a­bril a juny i de setem­bre a octu­bre: dis­sab­tes i fes­tius, de 10 a 14.30h i de 16 a 18h 
Juli­ol i agost: de dimarts a diu­men­ges de 10 a 14.30 h 

Hora­ri de visi­tes al cas­tell:
Matins, 10.30 h / 11.30 h /12.30 h / 13.30 h
Tar­des (només els mesos que és obert): 16.15 h / 17 h 
Visi­tes con­cer­ta­des per a grups de 20 per­so­nes o més, entre set­ma­na, fes­tius i cap de setmana.

Preus:
Visi­tes guia­des a les depen­dèn­ci­es del cas­tell:
Entra­da infan­til, fins 12 anys: gra­tu­ït
Entra­da per a joves de 12 a 18 anys: 2,00 EUR
Entra­da nor­mal, de 15 a 65 anys: 3,50 EUR
Entra­da per a per­so­nes majors de 65 anys: 2,50 EUR
Entra­da per a grup (de 20 a 40 per­so­nes): 1,50 EUR per per­so­na
Entra­da amb des­comp­te car­net jove o car­net d’estudiant (fins a 25 anys): 2,00 EUR

Infor­ma­ció i reser­ves: 
Tel. 938 529 234 / 938 529 90
A/e: p.montesquiu.bisaura@diba.cat 

*Els Per­ga­mins de l’arxiu com­tal, vol. III., p., 425–426, perg. 882