El Conjunt Monumental del castell de Besora, situat a dalt del turó que hi ha a la vila de Santa Maria de Besora, està declarat BCIN en la categoria de Monument Històric. A més, està situat dins EIN Serres de Milany — Santa Magdalena – Puigsacalm – Bellmunt.
Actualment, en el conjunt en destaquen dos edificis; per una banda l’antiga església de Santa Maria, i per l’altra, les restes que li donen nom, és a dir, el castell i la seva muralla.
A part de la seva bellesa paisatgística, constitueix un conjunt de gran interès històric i monumental. L’església de Santa Maria, que ocupa l’extrem de llevant i té l’absis a frec de cinglera, es pot veure des del mateix poble de Santa Maria.
Des de l’any 2005 i fins a l’actualitat, impulsades per la Fundació Privada del Conjunt Monumental del Castell de Besora, (formada per l’Associació dels Amics del Bisaura, l’empresa de gestió en patrimoni arqueològic ATICS SL, l’Ajuntament de Santa Maria de Besora i la propietat), la UAB, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, s’han dut a terme diverses accions amb la finalitat de conèixer millor la història del monument i al mateix temps posar-lo en valor, per tal d’evitar-ne la degradació. S’ha realitzat un projecte arquitectònic i de restauració i s’ha treballat en base a estudis arqueològics, documentals i antropològics.
Caminem
Del castell de Montesquiu al castell de Besora.
Una mica d’història
El castell de Besora ha estat l’antic vincle entre els municipis que actualment formen el Bisaura, exceptuant Vidrà, que havia estat sota la protecció del castell de Milany, i Sora sota el domini del castell de Duocastella.
Les primeres mencions del castell de Besora són en dos documents: el primer de l’any 885 i el segon del 887, aquests documents fan referència a les esglésies de Santa Maria i de Sant Quirze, i el castell hi apareix esmentat com a “castro”. Paral·lelament a la documentació, les recents excavacions arqueològiques dutes a terme a l’església de Santa Maria i a les restes del castell sota la direcció d’ATICS, demostren que el lloc ha estat ocupat des de molts segles abans, ja en època ibèrica (III – I AC).
L’època més remarcable d’ocupació del turó, seria l’alta edat mitjana, i en concret sobre l’any mil, moment de vital importància per a la consolidació dels territoris de l’anomenada Catalunya Vella. És aquest moment que el Castell de Besora esdevé protagonista de la història, de la mà de Gombau de Besora, aquest llinatge cabdal en el territori on ens situem, conseller actiu del govern de la Comtessa Ermessenda, la qual volgué viure els seus últims dies a Sant Quirze de Besora, en el seu testament es menciona que morí en una Domus a prop de Sant Quirze, podria ser la Domus de Montesquiu, no n’hi havia cap més a la zona.
L’església fou construïda al segle XI sobre les restes d’una primitiva església del segle IX. Un element ben singular i poc freqüent en edificis d’aquest moment és l’atri porticat que datem del segle XII. L’edifici és el resultat de nombroses reformes al llarg dels segles, algunes de les quals han perdurat fins als nostres dies.
Finalment, i ja en època més recent, hi ha una important ocupació de tipus bèl·lic, durant les guerres carlines del segle XIX. El dia 25 d’abril de 1838, segons documentació escrita, es dinamità la teulada de l’església per evitar així que s’hi fortifiquessin els carlins, quedant aquesta marca fins als nostres dies.
A la sagrera (espai sagrat de 30 passes a l’entorn del temple) es conserva una important necròpolis, l’estudi de la qual es va duent a terme des de l’any 2005.
L’altra edificació que es troba dempeus se situa al nord-oest de l’esplanada i es tracta de les restes del que fou el castell. S’observen diverses estances, destinades probablement a ús domèstic, així com una cisterna molt ben conservada.
Un dels trams més ben conservats de la muralla medieval que ressegueix tot el perímetre del jaciment, és el que s’alça just a l’accés del castell i que es pot contemplar a mesura que es pugen els últims metres del camí original que, serpentejant, va guanyant alçada.
A finals de l’època medieval i aprofitant temps de pau (a mitjans del segle XIV), els senyors del Castell de Besora fan un canvi de residència i van a viure al Castell de Montesquiu.
Cal mencionar també que durant els treballs d’excavació arqueològica del 2019 es va fer una troballa molt rellevant, escollida com una de les 10 troballes més representatives entre el miler aproximat d’intervencions impulsades des del Departament de Cultura al llarg d’aquest any. Un calze gòtic de plata, amb algunes parts banyades en or i petites peces decorades de pasta de vidre. Fa 21cm d’alçària i 12 d’amplada, i pesa 350g. Aquesta joiaes va localitzar en un enterrament de la necròpoli del castell. Sota el braç esquerre d’un individu, el calze estava embolcallat en un drap de lli, i havia estat enterrat dins d’una caixeta de fusta. El pas del temps va corrompre aquesta caixa, però se n’ha pogut deduir l’existència pels claus de ferro dispersats al voltant. La datació s’ha establert al segle XIV.
