El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera està situat sobre la vila de Torelló, a la zona del Puig de les Tres Creus. Els seus orígens són del segle XIII. quan es va fer erigir un petit pedronet-oratori dedicat a la mare de Déu, prop de la font del Raig.
El 1429 es va inaugurar la primera capella, petita i modesta, dedicada a la Mare de Déu de Rocaprevera. Ha passat per diverses restauracions fins que l’any 1924, obra de l’arquitecte Josep Mª Pericas, s’inaugura el temple tal i com el coneixem avui.
És un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. És una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i al romànic que es denomina ‘estil Pericas’.
El poble de Torelló i tota la Conca del Ges s’han distingit sempre per l’amor, veneració i devoció a la mare de Déu de Rocaprevera que té el seu moment àlgid el tercer diumenge de setembre.
“Verge de Rocaprevera
en tot treball empareu,
al qui adora vostre peu,
amb una fe vertadera”.
El Puig de les Tres creus, també anomenat Puig de la Guàrdia o Turó dels Comuns, es troba situat sobre l’esplanada del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera.
La seva construcció és anterior a 1686, i les seves vistes son espectaculars: s’hi pot admirar el terme municipal de Torelló en tots els seus 360º, cap a l’oest podem resseguir tot el traçat del riu Ter, allunyant-se del nucli urbà fins a arribar a la Coromina.
Està coronat per la intervenció de Josep Maria Pericas, que també fa de mirador. És una reinterpretació de les tres Creus que ja coronaven el turó.
Una mica d’història
Al cim de l ’antic puig de la Guàrdia, des d’abans de 1686, sembla ser que s’hi instal·laren tres creus de fusta. La celebració de la festa del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig, en fou la causa. Era una festa simbòlica, en què eren beneïdes les terres del terme. Aquesta tradició, a Torelló, consistia en un viacrucis que partia de l’església de Sant Feliu i arribava al puig de les Tres Creus. Pericas reformà les Creus segons el seu estil particular, treballant la pedra i la forja, i també adequà l’entorn com a balcó mirador pla i protegit, fàcilment accessible des d ’uns caminets i unes escales.
L’accés és un camí tortuós en què no coincideix el camí d’anada i el de tornada. És una part del Via Crucis, que té la seva sortida en el Santuari de Rocaprevera. Aquests camins estan adequats, des del peu del Coll, mitjançant uns graons i escales, amb petja de fusta, acompanyats per boixos per fer el recorregut més agradable.
