Ens trobem en una zona complexa tant geogràfica com històricament, la Vall del Ges, Orís i Bisaura, situades al nord d’Osona i al sud de la comarca del Ripollès
Històricament, ens situem a finals del s.IX, quan Guifré el Pilós, desitjós de connectar els seus nous dominis marítims amb els vells dominis pirenaics, va travessar la plana de Vic com un conqueridor. La repoblació de la Catalunya central va ser una obra ideada i dirigida per ell mateix. Famílies de la muntanya, empeses per la fam, van optar per abandonar les seves terres a la recerca d’una fortuna millor. D’aquesta manera, les actuals comarques centrals de Catalunya van ser repoblades, acció que tindria posteriorment importants conseqüències econòmiques i socials per aquesta zona de Catalunya.
Aquesta repoblació i l’establiment de noves figures de poder va generar l’aparició de l’aristocràcia feudal que controlava política i militarment la zona juntament amb l’Església, que exercia el poder ideològic a través dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Ripoll i la Seu de Vic. Aquesta aristocràcia territorial estava directament relacionada amb els principals centres de poder: els castells
En cada una de les valls naturals que es troben al Ripollès i al nord d’Osona, va sorgir un castell o torre defensiva com a centre administratiu i centre militar. Dins el terme de cada castell podia haver-hi un gran nombre de parròquies, dins de les quals hi havia llogarets, o masos.
Els castells podien vigilar les fronteres del comtat o protegir els camins i rutes principals dels rius per mantenir un control en una zona d’alt perill per ser una frontera amb el territori musulmà.
La gran quantitat de torres i castells que van sorgir com a resposta a aquesta necessitat, precisaven de castlans que s’hi quedessin a viure (o, com a mínim, hi visquessin a prop). Amb el temps, aquests castlants van concentrar un poder en el pla físic que va ser essencial per al desenvolupament de la vida a la zona. Aquest poder es va anar consolidant gràcies a les aliances matrimonials, la creació de llinatges i sobretot a la relació amb les institucions religioses, que encara avui dia poden explicar-nos molt sobre les relacions entre els municipis i el patrimoni d’aquest territori de la Vall del Ges, d’Orís i del Bisaura.
Tots aquests castells estan catalogats com a BCIN (BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL) per part de la Generalitat de Catalunya.
- CASTELL DE MONTESQUIU
De la torre fortificada a la domus, un recorregut per la història del Bisaura i els llinatges més poderosos del territori. - CASTELL DE BESORA
Epicentre del poder del llinatge Besora i fortalesa amb un paper principal polític i social en el territori del Bisaura. - CASTELL DE MILANY
feu dels senyors de Milany i propietat del comtat de Besalú, un cas paradigmàtic de la societat feudal a la frontera entre el Ripollès i Osona. - CASTELL DE TORELLÓ
Fortificació que va convertir-se en protectora i estructuradora de la zona Vall del Ges tal com la coneixem. - CASTELL D’ORÍS
Important fortalesa que va actuar com a sentinella a l’entrada nord de la Plana de Vic, amb uns posició estratègica a l’època medieval. - CASTELL DE DUOCASTELLA
Castell termenat d’ entre les possessions del comte de Besalú, amb un fort lligam amb els Castells de Besora i Curull. - ALTRES CASTELLS
A la zona del nord d’Osona i sud del Ripollès, també podem descobrir aquests castells, alguns ja totalment desapareguts, d’altres més ben conservats, tots formaven part del sistema jurisdiccional de poder establert en aquesta zona de Catalunya central.- CASTELL DE CURULL
- CASTELL DE SA REGANYADA
- CASTELL DE LLAÉS
- CASTELL DE SADERRA
