EIN Serres de Milany – Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt

L’Espai natural determina el paisatge del territori de la Vall del Ges, Orís i el Bisaura, amb boscos de caducifolis propis de les terres centreeuropees.

Les ser­res de Milany-San­ta Mag­da­le­na i Puig­sa­calm-Bell­munt, amb 15.741,07 ha,  cons­ti­tu­ei­xen l’Espai natu­ral més nota­ble i repre­sen­ta­tiu del sis­te­ma Trans­ver­sal, jun­ta­ment amb el Coll­sa­ca­bra. Con­jun­ta­ment amb les cap­ça­le­res del Lli­er­ca i de la Muga, és el més relle­vant del Pre­pi­ri­neu ori­en­tal de llevant.

L’EIN té un caràc­ter essen­ci­al­ment humit, que per­met el desen­vo­lu­pa­ment dels bos­cos de cadu­ci­fo­lis pro­pis de les ter­res cen­tre­eu­ro­pe­es. Les fage­des , sota nom­bro­ses for­mes (fage­da amb boix, fage­da amb joliu o fage­da amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la rou­re­da de rou­re mar­ti­nenc amb boix als solells i ter­renys plans, tenen una sig­ni­fi­ca­ció espe­ci­al en aquest ter­ri­to­ri i deter­mi­nen el pai­sat­ge d’una gran part del país.

A les oba­gues i fon­dals apa­rei­xen bos­cos de cadu­ci­fo­lis mixts amb diver­ses espè­ci­es que s’estimen la humi­tat com l’auró, el frei­xe de fulla gran, l’avellaner, el til·ler i l’om.
L’alzinar mun­ta­nyenc, que cobreix alguns solells, és l’ú­ni­ca pene­tra­ció medi­ter­rà­nia dins aquest pai­sat­ge ple­na­ment euro­si­be­rià. Un aspec­te que cal subrat­llar és l’e­le­vat interès que pre­sen­ta la flo­ra mico­lò­gi­ca, bri­o­lò­gi­ca i lique­no­lò­gi­ca de la rie­ra de Vall­fo­go­na i del Ges.

Aquest espai acull una mos­tra molt repre­sen­ta­ti­va i diver­sa de la fau­na cen­tre­eu­ro­pea rela­ci­o­na­da amb for­ma­ci­ons vege­tals de fulla cadu­ca. De la fau­na orni­to­lò­gi­ca, es pot remar­car diver­ses espè­ci­es com l’aligot ves­per, el picot negre, la malle­ren­ga d’aigua o el pica-soques blau. Tam­bé tro­ba­rem diver­ses espè­ci­es de rat­pe­nats i mamí­fers car­ní­vors com el tei­xó , el gat sal­vat­ge i la gui­neu. Per últim, als cur­sos flu­vi­als hi són pre­sents algu­nes espè­ci­es, com ara l’anguila, el barb de mun­ta­nya, la bagra  i la trui­ta de riu.

Geo­lò­gi­ca­ment, cal asse­nya­lar l’in­te­rès dels aspec­tes tec­tò­nics i geo­mor­fo­lò­gics de l’anticlinal de Bell­munt i el sin­cli­nal de Vidrà.

Aques­tes ser­res tenen grans atrac­tius pai­sat­gís­tics i turís­tics. Hi des­ta­quen les res­tes del cas­tell de Milany, el san­tu­a­ri de Nos­tra Senyo­ra de Bell­munt, ermi­tes romà­ni­ques o el cim del Puig­sa­calm, amb més de 1.500 metres d’al­tu­ra. Tota la zona té un interes­sant valor pai­sat­gís­tic, sobre­tot per les colo­ra­ci­ons tar­do­ren­ques, i s’hi prac­ti­ca sen­de­ris­me, BTT, i esports de mun­ta­nya en general.

Caminem

Iti­ne­ra­ris del Parc del cas­tell de Montesquiu

Rutes a peu pel ter­ri­to­ri de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Enllaços d’interès

EIN Ser­res de Milany – San­ta Mag­da­le­na i Puigsacalm-Bellmunt

Continguts relacionats

Search