La Tosca de Degollats

L’aigua es despenja de la corcada tosca formant nombrosos regalims, oferint un sorprenent i misteriós efecte.*

Tot bai­xant pel camí que de Vidrà por­ta a Sant Pere de Tore­lló, pel camí vora-Ges, es pas­sa per un indret curi­ós i dig­ne d’una visi­ta. Es trac­ta de la Tos­ca de Degollats.

La Tos­ca és una for­ma­ció roco­sa de mate­ri­al cal­ca­ri d’uns mida apro­xi­ma­da de 8 m d’altura per 11 m d’amplada. Aquest bloc rocós s’originà quan durant anys i anys, l’aigua d’una fosa situ­a­da a la part supe­ri­or anà rega­li­mant i anà dipo­si­tant, amb aquest dego­teig, peti­tes res­tes de car­bo­nat càl­cic, que s’adheriren al sòl i dona­ren lloc a la for­ma­ció roco­sa que avui es pot obser­var. Aques­ta, situ­a­da en un parat­ge ombrí­vol, que­da emmar­ca­da per una vege­ta­ció abundant.

Ara, sen­se pre­sèn­cia d’aigua pel fet que la font s’assecà fa alguns anys, és eixu­ta i té fàcil accés cap a la part supe­ri­or. L’indret és fosc, mis­te­ri­ós, no exempt d’una belle­sa ferés­te­ga que fa venir basar­da al cami­nant que s’hi aven­tu­ra en fer-se fosc. Un lloc com aquest és el marc ido­ni per­què la tra­di­ció oral bus­qués un fet lle­gen­da­ri que donés enca­ra més encant a l’indret.

*Ramon Vinye­ta en el seu lli­bre Lle­gen­des i Tra­di­ci­ons de la Vall del Ges i els seus con­torns, 1979.

Caminem

Bell­munt per la tos­ca de degollats

Continguts relacionats

Search