El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló i Torelló. Travessa el terme la C‑17, que ressegueix el curs del Ter. El municipi d’Orís està format per cinc nuclis disseminats (La Parròquia de Sant Genís, Can Branques, El Pelut Saderra i La Mambla) on hi viuen actualment més de 300 habitants.
La presència humana a l’indret d’Orís en temps prehistòrics està constatada pels habitacles troglodites de les baumes de Serinyà, situades a les vores encinglerades de la solana de Sant Salvador de Bellver. De temps més immediats a la Reconquesta, en el segle IX, la contrada ha estat poblada per nombroses famílies que tenien el seu habitacle a les altes comes del terme. Molts dels noms de les masies actuals figuraven ja en els documents de l’època.
L’església de Sant Genís, d’estil barroc neoclàssic, i les ruïnes del castell d’Orís són dos dels elements patrimonials per visitar. La panoràmica que es veu des del castell justifica el petit esforç de l’ascensió per arribar-hi. També cal destacar el Pelut, antiga colònia tèxtil amb uns magnífics jardins per passejar-hi i reviure el passat industrial d’aquesta zona del Ter, i el grup de masos de Saderra.
La típica silueta del castell és un dels elements més genuïns, juntament amb el castell i l’església, malmès l’un i renovada l’altra, evoquen la primitiva organització feudal del comtat d’Ausona.
Hi ha un fet que uneix tots els nuclis del municipi d’Orís, i n’és l’activitat agrícola ramadera que es desenvolupa arreu del municipi, essent el mitjà de vida de la majoria dels orisencs, podríem dir doncs, que Orís és un poble pagès amb terres fèrtils molt apropiades pel conreu de la patata del bufet . Per aquest motiu, essent la patata un producte molt apreciat cultivat a Orís, durant el mes d’octubre se celebra a Orís el bonic Mercat de la Patata del Bufet, producte molt apreciat i cultivat a la mateixa població.
