El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt -ermita al cel suspesa, com diu Mn. Cinto Verdaguer- s’enlaira al capdamunt de la serra de Bellmunt a 1.246 metres.
Aquesta serra, situada al nord de la plana de Vic, en el límit de les comarques d’Osona i el Ripollès, fa de partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter, i és travessada pel riu Ges.
Del santuari estant es domina una magnífica panoràmica sobre la vall del Ges, la plana de Vic, la serralada pirinenca i, en dies clars, la muntanya de Montserrat. Als peus de Bellmunt s’estenen boscos d’alzines, roures i faigs.
Al turó veí de Ça Reganyada o Serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades, on segons la tradició es va trobar la imatge i on cada any van a morir eixams de formigues alades. És en aquesta zona on possiblement s’ubicava el castell de Sa Reganyada
Per pujar a Bellmunt es pot anar caminant des de Vidrà o des de Sant Pere de Torelló, on hi ha una carretera que permet arribar amb automòbil fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres del cim.
Actualment s’hi troba un establiment amb servei de bar i restaurant i amb servei d’hostatgeria/refugi: https://santuaridebellmunt.business.site/
Caminem
Bellmunt per la Tosca de Degollats
Una mica d’història
El santuari de Bellmunt ocupa probablement el lloc de l’antic castell de Ça Reganyada que, juntament amb els de Besora, Curull, Urig i Lluçà, apareix el 1020 en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro. De Ia documentació es desprèn que aquests castells formaven una mateixa línia de defensa.
No disposem de cap notícia que permeti datar amb exactitud el moment de construcció del temple. Alguns historiadors parlen de la seva existència ja en el segle XI, però cap document sembla corroborar-ho. No és fins al segle XIII que diverses donacions i testaments esmenten de forma directa el santuari de Bellmunt. Les notícies d’aquests anys són escasses, però mostren una estreta relació entre la capella i la població de la contrada.
La guerra civil va ocasionar que, I’any 1936, es destruís l’interior de l’església. Únicament es va poder salvar la imatge romànica de la Verge, que havia estat traslladada novament a I’església parroquial. A partir del 1939, es va iniciar la darrera reconstrucció de l’ermita que va configurar el conjunt tal i com es trobava l’any 1982, quan es van iniciar les actuals obres de restauració.
L’actuació de la Diputació de Barcelona al santuari de Bellmunt ha estat fruit d’un acord amb l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló i el bisbat de Vic, propietari i responsable de l’edifici. La finalitat i les condicions de l’actuació van quedar consignades en un conveni signat al palau episcopal de Vic el 4 de desembre de 1984.
