Ermita de Sant Moí

Aques­ta ermi­ta, tam­bé ano­me­na­da Esgle­si­o­la de Sant Moí, es tro­ba al cos­tat de la masia del mateix nom, al ter­me muni­ci­pal de San­ta Maria de Beso­ra, dins l’espai del Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu.

És una cons­truc­ció pre­ro­mà­ni­ca (o d’un romà­nic molt pri­mi­tiu), pro­ba­ble­ment edi­fi­ca­da al final del segle X. Aques­ta peti­ta cons­truc­ció es com­pon d’u­na breu aula rec­tan­gu­lar cober­ta amb estruc­tu­ra de fus­ta i un absis de plan­ta semi­cir­cu­lar molt peraltada.

 LLEGENDA DE SANT MOÍ
La lle­gen­da de Sant Moí for­ma part del folk­lo­re cata­là i sem­bla que es trac­ta­ria d’un sant lle­gen­da­ri, no cor­res­pon a un per­so­nat­ge real. La tra­di­ció, reco­lli­da entre d’al­tres per Joan Ama­des, diu que era un ermi­tà que vivia en soli­tud pro­fun­da a San­ta Maria de Beso­ra, a l’er­mi­ta de Sant Moí. Pas­sa­va el temps dedi­cat a l’o­ra­ció i a fer tre­balls amb fus­ta, con­cre­ta­ment esclops, que dei­xa­va a la vora d’un cor­ri­ol per­què els aga­fes­sin els cami­nants que hi pas­sa­ven. No tenia eines, i feia els esclops només amb les mans. Era sord i, per tant, no par­la­va gai­re i pas­sa­va anys sen­se dir una parau­la.
Segons una altra ver­sió, fou per no par­lar mai amb nin­gú que es va que­dar sord, i per això l’a­dop­ta­ren com a patró els qui per­di­en l’o­ï­da, que dema­na­ven: “Sant Moí, feu-m’hi sen­tir”. Quan va morir, tota la ter­ra al vol­tant de l’er­mi­ta es va poblar de lli­ris blancs i olo­ro­sos. Els pas­tors van veu­re l’er­mi­ta ama­ra­da d’u­na claror celes­ti­al i, en entrar-hi, la tro­ba­ren bui­da: l’er­mi­tà havia estat por­tat al cel per àngels.

L’aplec

A l’er­mi­ta es feia un aplec en el qual es mulla­ven cotons a l’o­li de les llàn­ti­es, que des­prés s’u­sa­ven per gua­rir o pre­ve­nir el mal d’o­ï­da.  Actu­al­ment l’Ajuntament de San­ta Maria de Beso­ra jun­ta­ment amb el Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu i el Con­sor­ci de la Vall del ges, Orís i el Bisau­ra, han recu­pe­rat aquest aplec que se cele­bra per la fes­ta Major del muni­ci­pi, pels volts de l’11 de setembre.

Caminem

Ruta de Sant Moí.