Sora

Rodejat de boscos, rieres i torrents, amb un cert aïllament natural respecte dels pobles veïns, Sora respira tranquil·litat.

El muni­ci­pi de Sora, amb 31’73 k2 de ter­me muni­ci­pal, està for­mat per dues valls o ves­sants; la de la rie­ra de Sora (aflu­ent del Ter que neix dins el ter­me d’Alpens i desem­bo­ca aigua amunt de Mon­tes­quiu) i la de la rie­ra de Cus­sons. Cons­ta de tres nuclis de pobla­ció — Sora, El Ser­ra­det i Cus­sons- que reu­nei­xen prop de 200 per­so­nes, la majo­ria de les quals viu en masies.

El ter­me de Sora per­ta­nyé des de l’any 906 al mones­tir de Sant Joan de les Aba­des­ses; fins que al s.XI pas­sà a la casa Com­tal de Bar­ce­lo­na i s’estructurà com a ter­me feu­dal entorn del Cas­tell de Duo­cas­te­lla. El poc que en que­da avui es coneix per les ruï­nes del cas­tell de Roca­fi­gue­ra per­què és dins la pro­pi­e­tat d’aquest mas. El 1628 el com­pren els Des­cat­llar, resi­dents al Cas­tell de Mon­tes­quiu i senyors del ter­me de Beso­ra i Sant Quir­ze, amb una for­ta opo­si­ció dels súb­dits de Sora. D’aquí pro­vé el lli­gam amb el Bisaura

Val la pena fer una pas­se­ja­da pels camins rurals que envol­ten el muni­ci­pi i que ens con­dui­ran entre bonics prats i fron­do­sos bos­cos de pins. De camí ens podrem apro­par a la men­ci­o­na­da pro­pi­e­tat de Roca­fi­gue­ra, on podrem visi­tar l’espectacular sequo­ia de Welling­ton cone­gu­da per La bella Antò­nia, que fa entre 28 i 35 metres d’alçada. I, a més, calen tres per­so­nes per abraçar-la.

A la pri­ma­ve­ra podreu gau­dir de la fira Del bosc a la tau­la, una dia­da de cai­re docent i fes­tiu dedi­ca­da al món rural amb una temà­ti­ca dife­rent cada any, amb la inten­ció de cre­ar cons­ci­èn­cia de que som el que men­gem i vivim,  i l’objectiu de poten­ci­ar i dig­ni­fi­car el sec­tor de la rama­de­ria i agri­cul­tu­ra, acti­vi­tat prin­ci­pal del municipi.

www.sora.cat/