Santuari de Bellmunt

Imponent sobre el cim més alt de la serra que porta el seu nom, hi trobem l’ermita al cel suspesa.

El san­tu­a­ri de la Mare de Déu de Bell­munt -ermi­ta al cel sus­pe­sa, com diu Mn. Cin­to Ver­da­guer- s’en­lai­ra al cap­da­munt de la ser­ra de Bell­munt a 1.246 metres.

Aques­ta ser­ra, situ­a­da al nord de la pla­na de Vic, en el límit de les comar­ques d’O­so­na i el Ripo­llès, fa de par­tió d’aigües entre les con­ques del Flu­vià i del Ter, i és tra­ves­sa­da pel riu Ges.

Del san­tu­a­ri estant es domi­na una mag­ní­fi­ca pano­rà­mi­ca sobre la vall del Ges, la pla­na de Vic, la ser­ra­la­da piri­nen­ca i, en dies clars, la mun­ta­nya de Mont­ser­rat. Als peus de Bell­munt s’es­te­nen bos­cos d’alzines, rou­res i faigs.

Al turó veí de Ça Rega­nya­da o Ser­ra Gre­nya­da  s’ai­xe­ca el pedró de la Mare de Déu de les Ala­des, on segons la tra­di­ció es va tro­bar la imat­ge i on cada any van a morir eixams de for­mi­gues ala­des. És en aques­ta zona on pos­si­ble­ment s’ubicava el cas­tell de Sa Reganyada

Per pujar a Bell­munt es pot anar cami­nant des de Vidrà o des de Sant Pere de Tore­lló, on hi ha una car­re­te­ra que per­met arri­bar amb auto­mò­bil fins a l’a­par­ca­ment que hi ha a pocs metres del cim.

Actu­al­ment s’hi tro­ba un esta­bli­ment amb ser­vei de bar i res­tau­rant i amb ser­vei d’hostatgeria/refugi: https://santuaridebellmunt.business.site/

Caminem

Bell­munt per la Tos­ca de Degollats

Una mica d’història

El san­tu­a­ri de Bell­munt ocu­pa pro­ba­ble­ment el lloc de l’an­tic cas­tell de Ça Rega­nya­da que, jun­ta­ment amb els de Beso­ra, Curull, Urig i Llu­çà, apa­reix el 1020 en el tes­ta­ment del com­te de Besa­lú, Ber­nat Talla­fer­ro. De Ia docu­men­ta­ció es des­prèn que aquests cas­tells for­ma­ven una matei­xa línia de defensa.

No dis­po­sem de cap notí­cia que per­me­ti datar amb exac­ti­tud el moment de cons­truc­ció del tem­ple. Alguns his­to­ri­a­dors par­len de la seva exis­tèn­cia ja en el segle XI, però cap docu­ment sem­bla cor­ro­bo­rar-ho. No és fins al segle XIII que diver­ses dona­ci­ons i tes­ta­ments esmen­ten de for­ma direc­ta el san­tu­a­ri de Bell­munt. Les notí­ci­es d’a­quests anys són escas­ses, però mos­tren una estre­ta rela­ció entre la cape­lla i la pobla­ció de la contrada.

La guer­ra civil va oca­si­o­nar que, I’any 1936, es des­tru­ís l’in­te­ri­or de l’es­glé­sia. Úni­ca­ment es va poder sal­var la imat­ge romà­ni­ca de la Ver­ge, que havia estat tras­lla­da­da nova­ment a I’es­glé­sia par­ro­quial. A par­tir del 1939, es va ini­ci­ar la dar­re­ra recons­truc­ció de l’ermita

que va con­fi­gu­rar el con­junt tal I com es tro­ba­va l’any 1982, quan es van ini­ci­ar les actu­als obres de restauració.

L’ac­tu­a­ció de la Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na al san­tu­a­ri de Bell­munt ha estat fruit d’un acord amb l’A­jun­ta­ment de Sant Pere de Tore­lló i el bis­bat de Vic, pro­pi­e­ta­ri i res­pon­sa­ble de l’e­di­fi­ci. La fina­li­tat i les con­di­ci­ons de l’ac­tu­a­ció van que­dar con­sig­na­des en un con­ve­ni sig­nat al palau epis­co­pal de Vic el 4 de desem­bre de 1984.