Parròquia de Sant Genís

Situada a una altitud de 700 m en el llom dels carenars després del massís dels Munts, trobem aquest temple d’estil barroc neoclassicista.

La par­rò­quia de Sant Genís fou cons­tru­ï­da entre 1791 i 1821 en l’estil bar­roc neo­clas­si­cis­ta dels More­tó. Es tro­ba a la part alta del poble, a la fal­da del cas­tell, envol­ta­da de bos­cos i con­reus, una zona tranquil·la i agra­da­ble on podrem pas­se­jar entre camps i masos.

De l’es­glé­sia en tenim notí­ci­es des del 943. La pri­mi­ti­va par­rò­quia es tro­ba­va en el puig o ser­ra­det que s’ai­xe­ca dar­re­ra la casa de Can Mar­sal, entre aques­ta i la casa en runes de Can Jep. Ara, a part del mur de con­ten­ció de la ban­da de ponent i unes escas­ses res­tes de parets a tra­mun­ta­na, no s’en­de­vi­nen altres res­tes de cons­truc­ció en aquest lloc per haver-se apro­fi­tat les pedres en edi­fi­ca­ci­ons posteriors.

L’an­ti­gui­tat i les refor­mes fetes a l’es­glé­sia vella, uni­des a l’aug­ment rela­tiu de pobla­ció, foren cau­sa de la cons­truc­ció d’u­na nova esglé­sia que va aixe­car-se a més d’un cen­te­nar de metres de l’an­ti­ga, sobre el mas Coma, entre el cas­tell i l’an­tic Puig de la Guàrdia.

La nova esglé­sia va ini­ci­ar-se el 1791 i va inau­gu­rar-se el 1799, però no es va con­clou­re fins al 1821, degut a la guer­ra napoleònica.