Castells

Cada una de les valls naturals que es troben al Ripollès i al nord d'Osona, van ser territori de castells i castlans. Uns centres de poder territorial i militar claus per entendre la societat i l’evolució històrica d’aquest territori.

Ens tro­bem en una zona com­ple­xa tant geo­grà­fi­ca com his­tò­ri­ca­ment, la Vall del Ges, Orís i Bisau­ra, situ­a­des al nord d’Osona i al sud de la comar­ca del Ripollès

His­tò­ri­ca­ment, ens situ­em a finals del s.IX,  quan Gui­fré el Pilós, desit­jós de con­nec­tar els seus nous domi­nis marí­tims amb els vells domi­nis pire­naics, va tra­ves­sar la pla­na de Vic com un con­que­ri­dor.  La repo­bla­ció de la Cata­lu­nya cen­tral va ser una obra ide­a­da i diri­gi­da per ell mateix. Famí­li­es de la mun­ta­nya, empe­ses per la fam, van optar per aban­do­nar les seves ter­res a la recer­ca d’una for­tu­na millor. D’aquesta mane­ra, les actu­als comar­ques cen­trals de Cata­lu­nya van ser repo­bla­des, acció que tin­dria poste­ri­or­ment impor­tants con­se­qüèn­ci­es eco­nò­mi­ques i soci­als per aques­ta zona de Catalunya.

Aques­ta repo­bla­ció i l’establiment de noves figu­res de poder va gene­rar l’a­pa­ri­ció de l’aristocràcia feu­dal que con­tro­la­va polí­ti­ca i mili­tar­ment la zona jun­ta­ment amb l’Es­glé­sia, que exer­cia el poder ide­o­lò­gic a tra­vés dels mones­tirs de Sant Joan de les Aba­des­ses, San­ta Maria de Ripoll i la Seu de Vic. Aques­ta aris­to­crà­cia ter­ri­to­ri­al esta­va direc­ta­ment rela­ci­o­na­da amb els prin­ci­pals cen­tres de poder: els castells

En cada una de les valls natu­rals que es tro­ben al Ripo­llès i al nord d’O­so­na, va sor­gir un cas­tell o tor­re defen­si­va com a cen­tre admi­nis­tra­tiu i cen­tre mili­tar. Dins el ter­me de cada cas­tell podia haver-hi un gran nom­bre de par­rò­qui­es, dins de les quals hi havia llo­ga­rets, o masos.

Els cas­tells podi­en vigi­lar les fron­te­res del com­tat o pro­te­gir els camins i rutes prin­ci­pals dels rius per man­te­nir un con­trol en una zona d’alt perill per ser una fron­te­ra amb el ter­ri­to­ri musulmà.

La gran quan­ti­tat de tor­res i cas­tells que van sor­gir com a res­pos­ta a aques­ta neces­si­tat, pre­ci­sa­ven de cast­lans que s’hi que­des­sin a viu­re (o, com a mínim, hi vis­ques­sin a prop). Amb el temps, aquests cast­lants van con­cen­trar un poder en el pla físic que va ser essen­ci­al per al desen­vo­lu­pa­ment de la vida a la zona. Aquest poder es va anar con­so­li­dant grà­ci­es a les ali­an­ces matri­mo­ni­als, la cre­a­ció de lli­nat­ges i sobre­tot a la rela­ció amb les ins­ti­tu­ci­ons reli­gi­o­ses, que enca­ra avui dia poden expli­car-nos molt sobre les rela­ci­ons entre els muni­ci­pis i el patri­mo­ni d’aquest ter­ri­to­ri de la Vall del Ges, d’Orís i del Bisaura.

Tots aquests cas­tells estan cata­lo­gats com a BCIN (BÉ CULTURAL D’INTERÈS NACIONAL) per part de la Gene­ra­li­tat de Catalunya.

  • CASTELL DE MONTESQUIU
    De la tor­re for­ti­fi­ca­da a la domus, un recor­re­gut per la his­tò­ria del Bisau­ra i els lli­nat­ges més pode­ro­sos del territori.
  • CASTELL DE BESORA
    Epi­cen­tre del poder del lli­nat­ge Beso­ra i for­ta­le­sa amb un paper prin­ci­pal polí­tic i soci­al en el ter­ri­to­ri del Bisaura.
  • CASTELL DE MILANY
    feu dels senyors de Milany i pro­pi­e­tat del com­tat de Besa­lú, un cas para­dig­mà­tic de la soci­e­tat feu­dal a la fron­te­ra entre el Ripo­llès i Osona.
  • CASTELL DE TORELLÓ
    For­ti­fi­ca­ció que va con­ver­tir-se en pro­tec­to­ra i estruc­tu­ra­do­ra de la zona Vall del Ges tal com la coneixem.
  • CASTELL D’ORÍS
    Impor­tant for­ta­le­sa que va actu­ar com a sen­ti­ne­lla a l’entrada nord de la Pla­na de Vic, amb uns posi­ció estra­tè­gi­ca a l’època medieval.
  • CASTELL DE DUOCASTELLA
    Cas­tell ter­me­nat d’ entre les pos­ses­si­ons del com­te de Besa­lú, amb un fort lli­gam amb els Cas­tells de Beso­ra i Curull.
  • ALTRES CASTELLS
    A la zona del nord d’Osona i sud del Ripo­llès, tam­bé podem des­co­brir aquests cas­tells, alguns ja total­ment des­a­pa­re­guts, d’altres més ben con­ser­vats, tots for­ma­ven part del sis­te­ma juris­dic­ci­o­nal de poder esta­blert en aques­ta zona de Cata­lu­nya central.
    • CASTELL DE CURULL
    • CASTELL DE SA REGANYADA
    • CASTELL DE LLAÉS
    • CASTELL DE SADERRA