Castell d’Orís

Imponent fortalesa, sentinella a l’entrada nord de la Plana de Vic, amb una posició estratègica molt rellevant a l’època medieval.

El cas­tell d’Orís es tro­ba situ­at a una alti­tud de 744m i en un turó des del qual domi­na bona part del pas del Ter camí a Ripoll, on Gui­fré I havia fun­dat el mones­tir de San­ta Maria i havia lle­gat al seu fill el càr­rec d’abat.

Situ­at en un turó for­mat per mar­gues gri­ses, es tro­ba en un estat d’erosió que només ha per­mès man­te­nir dem­peus alguns dels murs prin­ci­pals, on la roca és de major duresa.

L’edificació que se’n pot obser­var és pràc­ti­ca­ment tota de plan­ta qua­dra­da. A la zona nord s’hi pot obser­var una cam­bra sub­ter­rà­nia amb una vol­ta de pedra gòti­ca que per­met situ­ar-la com a data més pro­ba­ble al segle XV. A la zona de sol nai­xent és pos­si­ble veu­re d’una for­ma molt clara l’antiga cape­lla de Sant Pere eri­gi­da pos­si­ble­ment al segle XII. Jun­ta­ment a aques­tes dues pri­me­res depen­dèn­ci­es, és pos­si­ble obser­var-ne d’altres que van fer d’aquesta for­ta­le­sa un con­junt arqui­tec­tò­nic immens durant, com a mínim, tres segles.

Caminem

Pen­dent

Una mica d’història

Sem­bla con­fir­mat que l’origen del nom del Cas­tell d’Orís (Cas­tro de Oris­so) és pre-romà, pro­ba­ble­ment indo­eu­ro­peu pel ves­sant his­pà­nic. Des de la for­ta­le­sa d’Orís era pos­si­ble (i segueix sent-ho) con­tro­lar i sal­va­guar­dar altres cas­tells de la Mar­ca His­pà­ni­ca com el de Tore­lló, el de Beso­ra o el de Sa Rega­nya­da, que s’ocupaven com a sen­ti­ne­lles de l’entrada nord de la Pla­na de Vic. D’aquesta for­ma, és indis­cu­ti­ble la seva posi­ció estra­tè­gi­ca durant espe­ci­al­ment, els volts de l’any 1000.

La notí­cia més anti­ga que es coneix sobre aquest cas­tell és de l’any 914, i ja figu­ra com un cas­tell ter­me­nat. Es trac­ta­ria d’una for­ta­le­sa prò­pia de la reor­ga­nit­za­ció ter­ri­to­ri­al que va lide­rar Gui­fré I, per repo­blar i con­tro­lar les ter­res de la Cata­lu­nya cen­tral, en aquell moment en situ­a­ció de fron­te­ra amb els sar­ra­ïns, que es tro­ba­ven a l’altre cos­tat del Ter. Les ruï­nes per­me­ten dis­tin­gir qua­tre eta­pes clara­ment dife­ren­ci­a­des de cons­truc­ció que daten des del segle XII fins el XVII. Això sig­ni­fi­ca que no que­den evi­dèn­ci­es de les mar­ques de la seva pri­me­ra cons­truc­ció el 914.

Era, doncs, un cas­tell que es tro­ba­va sota la pos­ses­sió del Casal de Bar­ce­lo­na. No és fins a finals d’aquest segle X (995) quan es coneix el nom d’un dels vica­ris o cast­lans desig­nats pel com­te de Bar­ce­lo­na en aquest cas­tell: Gaus­fred d’Orís.

Malau­ra­da­ment per la famí­lia cas­ta­la­na d’Orís, el fill, Pere Amat, no va con­ser­var el títol de Senes­cal ; un honor que si hagués seguit dins de la famí­lia, hagués donat als Orís un poten­ci­al polí­tic indis­cu­ti­ble. Absor­bi­ren aquest càr­rec els Mont­ca­da, que, de la matei­xa mane­ra que havia pas­sat amb la res­ta de cas­tells de la zona, tam­bé van adqui­rir el domi­ni supe­ri­or del Cas­tell des­prés que el com­te de Bar­ce­lo­na els l’infeudés.

A prin­ci­pis del 1463, els remen­ces van ata­car el cas­tell d’Orís, mal­me­tent-lo i dei­xant-lo en un estat ruï­nós. La famí­lia d’Orís va patir dures repre­sà­li­es, entre d’altres fets, van ser segres­tats i empre­so­nats al Cas­tell de Beso­ra, que per aque­lla èpo­ca havia estat ocu­pat pels remen­ces. Durant les guer­res remen­ces la famí­lia va per­dre el con­trol del cas­tell fins que l’any 1468 el capi­tà Fran­cesc Sala, que s’havia encar­re­gat de la sal­va­guar­da del cas­tell en nom del rei, va retor­nar-lo a la famí­lia d’Orís, en un estat ruïnós.