Castell de Torelló

Aquesta fortificació va convertir-se en protectora i estructuradora de la zona de la Vall del Ges tal com la coneixem.

Situ­at a 781 metres d’altitud dins el ter­me muni­ci­pal de Sant Vicenç de Tore­lló, el cas­tell de Tore­lló, cone­gut altra­ment com a “Cas­tell dels Moros” es con­ser­va en un estat ruï­nós. La ruta fins a dalt el turó és fàcil i asse­qui­ble, molt habi­tu­al entre els veïns de la zona. Un cop a dalt, les vis­tes  sobre el Piri­neu i la Pla­na de Vic son precioses.

D’aquest cas­tell només en res­ta actu­al­ment la base d’una tor­re rodo­na d’aproximadament 4 metres d’alçada que ha estat con­so­li­da­da en diver­ses oca­si­ons. Segons l’Inventari de Patri­mo­ni Arqui­tec­tò­nic de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, l’accés a la tor­re s’hauria fet a tra­vés d’una por­ta ele­va­da de la qual no es con­ser­va cap res­ta a dia d’avui.

Pel que fa a les estruc­tu­res inter­nes del cas­tell, es poden obser­var forats de pal i encai­xos repar­tits pel turó i sobre la roca mare que hau­ri­en for­mat part de les bases de l’estructura inte­ri­or de la for­ta­le­sa, que hau­ria estat, molt pro­ba­ble­ment i com habi­tu­al­ment es feia als segles VIII i IX, amb bases de fusta.

De la mura­lla que envol­ta­va i tan­ca­va el cas­tell es con­ser­ven enca­ra algu­nes res­tes, espe­ci­al­ment al nord-est i la zona de lle­vant. Tam­bé es tro­ben a la part sud res­tes de teu­les frag­men­ta­des del castell.

Caminem

Pen­dent

Una mica d’història

El cas­tell de Tore­lló que­da docu­men­tat per pri­me­ra vega­da l’any 881 (segle IX) com a cas­tro tore­li­o­nen­se. Aques­ta pri­me­ra men­ció fa situ­ar el cas­tell com una de les tor­res de la Mar­ca His­pà­ni­ca, en aquell moment con­tro­la­da per Car­les el Calb (840–877), rei caro­lin­gi. Aques­ta for­ta­le­sa, molt pro­ba­ble­ment ja exis­tia ante­ri­or­ment, de la matei­xa mane­ra que altres cas­tells de la zona que ja for­men part d’un con­junt que ja esta­va cons­tru­ït al segle VIII. És interes­sant la seva edat pri­me­ren­ca, ja que en aquest perí­o­de només feia dos anys de la inves­ti­du­ra dels com­tats cata­lans i, pro­ba­ble­ment, Tore­lló seria els pri­mers cas­tells de la reor­ga­nit­za­ció ter­ri­to­ri­al de Gui­fré I i sem­bla ser que ja for­ma­va part del patri­mo­ni del Casal de Bar­ce­lo­na des del pri­mer moment.

Tan­ma­teix, els pri­mers feu­da­ta­ris del cas­tell de Tore­lló van ser els Beso­ra, i està docu­men­tat que les bran­ques secun­da­ri­es de la famí­lia Beso­ra sem­pre con­tro­len aquest cas­tell. Durant aques­tes pri­me­res dèca­des, Erme­mir I i Gom­bau I de Beso­ra que­den retra­tats com a senyors del cas­tell (anys 941 al 1040). Poste­ri­or­ment, des­prés de la pro­ble­mà­ti­ca entre Gom­bau i el com­te Ramon Beren­guer, el cas­tell de Tore­lló pas­sa­rà a mans dels Mont­ca­da, tot i que els Beso­ra hi segui­ran estant pre­sents d’una for­ma indirecta.

El seu dete­ri­o­ra­ment s’inicia amb els ter­ra­trè­mols de l’any 1427, que en des­tru­ï­ren una part impor­tant. Així mateix, la des­truc­ció s’intensificà quan es con­ver­teix en una base pels page­sos durant la guer­ra entre la Gene­ra­li­tat i Joan II (1463–1465) tal i com ja pas­sa amb altres cas­tells de la zona.

Amb l’experiència de la his­tò­ria, l’any 1554, el vir­rei de Cata­lu­nya i mar­quès de Tari­fa, en va orde­nar la seva demo­li­ció per evi­tar que fos uti­lit­zat com ama­ga­tall de ban­do­lers. Tot i així, la seva impor­tàn­cia juris­dic­ci­o­nal i la seva capa­ci­tat d’estructurar el ter­ri­to­ri de les tres viles que s’hi havia fet al vol­tant (Sant Vicens, Sant Pere i Sant Feliu) li dona­ven enca­ra un poder com a patri­mo­ni a la Casa de Cabre­ra que el con­tro­la­va i pos­se­ïa. Malau­ra­da­ment, el seu final va venir pro­du­ït per un hura­cà docu­men­tat el 1746 que va aca­bar de des­truir el que en que­da­va, res­tant úni­ca­ment la tor­re que es con­ser­va enca­ra avui dia.