Castell de Boixader o Duocastella

Un castell termenat d’entre les possessions del comte de Besalú, amb un fort lligam amb els Castells de Besora i Curull.

Cone­gut tant com a Cas­tell de Boi­xa­der com  de Duo­cas­te­lla, se’n poden des­co­brir les poques res­tes que queden, a uns 4 km al nord del muni­ci­pi de Sora. Un cop fem el cim, a 952m,  tro­ba­rem una espec­ta­cu­lar tala­ia en for­ma de mor­ro on gau­di­rem d’una pre­ci­o­sa pano­rà­mi­ca del Bisaura.

A la zona es con­ser­ven res­tes mal­me­ses de murs que sem­blen indi­car l’existència d’una anti­ga mura­lla, i a la part sud-oest les res­tes d’una pos­si­ble tor­re cir­cu­lar d’època caro­lín­gia que hau­ria estat cons­tru­ï­da en fus­ta, com era habi­tu­al en aque­lla èpo­ca. Les res­tes de cerà­mi­ca ibè­ri­ques tro­ba­des al cim del cas­tell apun­ten a que, molt pro­ba­ble­ment, el jaci­ment ja era una for­ti­fi­ca­ció en èpo­ca ibè­ri­ca.

Cal tenir en comp­te que es trac­ta­va d’un cas­tell ter­me­nat, de mane­ra que és molt pos­si­ble —si se segueix la lògi­ca de xar­xa de for­ta­le­ses medi­e­vals— que tin­gués sota el seu domi­ni algu­nes tor­res que avui dia sem­blen difí­cils de loca­lit­zar ni documentar.

Caminem

De Sora al cas­tell de Boi­xa­der.

Una mica d’història

La pre­sèn­cia del cas­tell entre les pos­ses­si­ons del com­te de Besa­lú, situa la seva cons­truc­ció ante­ri­or­ment al segle XI, pre­ci­sa­ment amb el con­junt de cas­tells que Ber­nat Talla­fer­ro dele­ga al seu fill a tra­vés del seu tes­ta­ment l’any 1021. L’evidència que ja exis­tia en aquell moment i la pre­sèn­cia d’una famí­lia cast­la­na que ja hi vivia indi­ca que la seva cons­truc­ció és ante­ri­or a aquest moment his­tò­ric. Sem­bla que va ser ocu­pat fins l’any 1628, quan sota el poder dels Des­cat­llar, ja no hi vivia ningú.

Els epi­so­dis his­tò­rics lli­gats a la famí­lia cast­la­na de Duo­cas­te­lla són difí­cils de docu­men­tar, ja que els arxius no tenen un fons rela­ci­o­nat direc­ta­ment amb ells, i per tant, les tro­ba­lles refe­rents a aquest petit lli­nat­ge són pràc­ti­ca­ment fortuïtes.

En qual­se­vol cas, és pos­si­ble con­fir­mar que el lli­nat­ge que regen­ta­va el cas­tell durant la seva tra­jec­tò­ria, tenia algun tipus de vin­cle fami­li­ar amb els Beso­ra, i alho­ra, els Beso­ra el teni­en infeu­dat (de la matei­xa mane­ra que altres for­ta­le­ses) pels Mont­ca­da i en últim ter­me, aquests dar­rers pel pro­pi rei. Els Curull sem­pre s’han mos­trat vin­cu­lats als Beso­ra, de la matei­xa mane­ra que ho han estat els de Duo­cas­te­lla i Tore­lló. Aquests dos cas­tells for­ma­ven part del patri­mo­ni de la Casa de Besa­lú, i l’any 1023 esta­ven sota la tute­la d’Er­mes­sen­da de Bar­ce­lo­na. A mit­jan S.XI, les for­ta­le­ses de Beso­ra, Duo­cas­te­lla i Curull es veuen asso­ci­a­des, i sem­bla que la famí­lia Beso­ra va dele­gar un fami­li­ar per cus­to­di­ar Curull i Duo­cas­te­lla. Aquest fami­li­ar va envi­ar un cast­là a cus­to­di­ar Duocastella.