Castell de Besora

Epicentre del poder del llinatge Besora i fortalesa amb un paper principal polític i social en el territori del Bisaura.

El Con­junt Monu­men­tal del cas­tell de Beso­ra, situ­at a dalt del turó que hi ha a la vila de San­ta Maria de Beso­ra, està decla­rat BCIN en la cate­go­ria de Monu­ment His­tò­ric. A més, està situ­at dins EIN Ser­res de Milany — San­ta Mag­da­le­na – Puig­sa­calm – Bell­munt (enllaç arti­cle EIN)
Actu­al­ment, en el con­junt en des­ta­quen dos edi­fi­cis; per una ban­da l’antiga esglé­sia de San­ta Maria, i per l’altra, les res­tes que li donen nom, és a dir, el cas­tell i la seva muralla.

A part de la seva belle­sa pai­sat­gís­ti­ca, cons­ti­tu­eix un con­junt de gran interès his­tò­ric i monu­men­tal. L’església de San­ta Maria, que ocu­pa l’extrem de lle­vant i té l’absis a frec de cin­gle­ra, es pot veu­re des del mateix poble de San­ta Maria.

Des de l’any 2005 i fins a l’actualitat, impul­sa­des per la Fun­da­ció Pri­va­da del Con­junt Monu­men­tal del Cas­tell de Beso­ra,  (for­ma­da per l’Associació dels Amics del Bisau­ra, l’empresa de ges­tió en patri­mo­ni arque­o­lò­gic ATICS SL, l’Ajuntament de San­ta Maria de Beso­ra i la pro­pi­e­tat), la UAB, la Dipu­ta­ció de Bar­ce­lo­na i la Gene­ra­li­tat de Catalunya,s’han dut a ter­me diver­ses acci­ons amb la fina­li­tat de conèi­xer millor la his­tò­ria del monu­ment i al mateix temps posar-lo en valor, per tal d’evitar-ne la degra­da­ció i, rea­lit­zant pro­jec­tes arqui­tec­tò­nic i de res­tau­ra­ció i tre­ba­llant en estu­dis arque­o­lò­gics, docu­men­tals i antropològics.

Caminem

Del cas­tell de Mon­tes­quiu al cas­tell de Besora.

Una mica d’història

El cas­tell de Beso­ra ha estat l’antic vin­cle entre els muni­ci­pis que actu­al­ment for­men el Bisau­ra, excep­tu­ant Vidrà, que havia estat sota la pro­tec­ció del cas­tell de Milany, i Sora sota el domi­ni del cas­tell de Duocastella.

Les pri­me­res men­ci­ons del cas­tell de Beso­ra són en dos docu­ments: el pri­mer de l’any 885 i el segon del 887, aquests docu­ments fan refe­rèn­cia a les esglé­si­es de San­ta Maria i de Sant Quir­ze, i el cas­tell hi apa­reix esmen­tat com a “cas­tro”. Paral·lelament a la docu­men­ta­ció, les recents exca­va­ci­ons arque­o­lò­gi­ques dutes a ter­me a l’església de San­ta Maria i a les res­tes del cas­tell sota la direc­ció d’ATICS, demos­tren que el lloc ha estat ocu­pat des de molts segles abans, ja en èpo­ca ibè­ri­ca (III – I AC).

L’època més remar­ca­ble d’ocupació del turó, seria l’alta edat mit­ja­na, i en con­cret sobre l’any mil, moment de vital impor­tàn­cia per a la con­so­li­da­ció dels ter­ri­to­ris de l’anomenada Cata­lu­nya Vella. És aquest moment que el Cas­tell de Beso­ra esde­vé pro­ta­go­nis­ta de la his­tò­ria, de la mà de Gom­bau de Beso­ra, aquest lli­nat­ge cab­dal en el ter­ri­to­ri on ens situ­em, con­se­ller actiu del govern de la Com­tes­sa Ermes­sen­da, la qual vol­gué viu­re els seus últims dies a Sant Quir­ze de Beso­ra, en el seu tes­ta­ment es men­ci­o­na que morí en una Domus a prop de Sant Quir­ze, podria ser la Domus de Mon­tes­quiu, no n’hi havia cap més a la zona.

L’església fou cons­tru­ï­da al segle XI sobre les res­tes d’una pri­mi­ti­va esglé­sia del segle IX. Un ele­ment ben sin­gu­lar i poc fre­qüent en edi­fi­cis d’aquest moment és l’atri por­ti­cat que datem del segle XII. L’edifici és el resul­tat de nom­bro­ses refor­mes al llarg dels segles, algu­nes de les quals han per­du­rat fins als nos­tres dies.

Final­ment, i ja en èpo­ca més recent, hi ha una impor­tant ocu­pa­ció de tipus bèl·lic, durant les guer­res car­li­nes del segle XIX. El dia  25 d’abril de 1838, segons docu­men­ta­ció escri­ta, es dina­mi­tà la teu­la­da de l’església per evi­tar així que s’hi for­ti­fi­ques­sin els car­lins, que­dant aques­ta mar­ca fins als nos­tres dies.
A la sagre­ra (espai sagrat de 30 pas­ses a l’entorn del tem­ple) es con­ser­va una impor­tant necrò­po­lis, l’estudi de la qual es va duent a ter­me des de l’any 2005.

L’altra edi­fi­ca­ció que es tro­ba dem­peus se situa al nord-oest de l’esplanada i es trac­ta de les res­tes del que fou el cas­tell. S’observen diver­ses estan­ces, des­ti­na­des pro­ba­ble­ment a ús domès­tic, així com una cis­ter­na molt ben conservada.

Un del trams més ben con­ser­vats de la mura­lla medi­e­val que res­se­gueix tot el perí­me­tre del jaci­ment, és el que s’alça just a l’accés del cas­tell i que es pot con­tem­plar a mesu­ra que es pugen els últims metres del camí ori­gi­nal que, ser­pen­te­jant, va gua­nyant alçada.

A finals de l’època medi­e­val i apro­fi­tant temps de pau (a mit­jans del segle XIV), els senyors del Cas­tell de Beso­ra fan un can­vi de resi­dèn­cia i van a viu­re al Cas­tell de Montesquiu.

Cal men­ci­o­nar tam­bé que durant els tre­balls d’excavació arque­o­lò­gi­ca del 2019 es va fer una tro­ba­lla molt relle­vant, esco­lli­da com una de les 10 tro­ba­lles més repre­sen­ta­ti­ves entre el miler apro­xi­mat d’intervencions impul­sa­des des del Depar­ta­ment de Cul­tu­ra al llarg d’aquest any. Un cal­ze gòtic de pla­ta, amb algu­nes parts banya­des en or i peti­tes peces deco­ra­des de pas­ta de vidre. Fa 21cm d’alçària i 12 d’amplada, i pesa 350g. Aques­ta joia­es va loca­lit­zar en un enter­ra­ment de la necrò­po­li del cas­tell. Sota el braç esquer­re d’un indi­vi­du, el cal­ze esta­va embol­ca­llat en un drap de lli, i havia estat enter­rat dins d’una cai­xe­ta de fus­ta. El pas del temps va cor­rom­pre aques­ta cai­xa, però se n’ha pogut deduir l’existència pels claus de fer­ro dis­per­sats al vol­tant. La data­ció s’ha esta­blert al segle XIV.